Ivan Castro

Ivan Castro neix a Sant Boi a finals dels setanta, i des de ben petit mostra un interès poc habitual per les formes de les lletres, en dibuixava de gòtiques i S de Superman aquí i allà. Trenta anys després, es guanya la vida fent més o menys el mateix, cal·ligrafia i lettering. Compagina la feina al seu estudi a Sant Boi, des d’on treballa per a tot el món com a cal·lígraf i dissenyador gràfic, amb la docència a escoles com Elisava, BAU o Visions, també fa xerrades i tallers on calgui. Recentment, ha publicat el manual de lettering titulat El ABC del lettering.

Ismael Clark

Ismael Clark és un music santboià instal·lat a Anglaterra des de 2013. Aquell mateix any guanya el premi per a compositors All about the song, que li va suposar, entre altres coses, actuar al programa de la BBC Radio BBC Introducing.

L’any següent, grava el seu primer disc en solitari, Manoeuvres of a Romance, a The Cowshed Studios de Londres, i acaba de publicar el seu primer treball en català El gol de l’any, disponible a Spotify i Itunes.

Javier Adell

Javier Adell (Sant Boi, 1984) estudió Cómic e Ilustración en la Escola Joso y Comunicación Audiovisual en la Universidad de Barcelona. Ha participado en numerosas publicaciones de distinta índole, así como en multitud de producciones audiovisuales, desde videoproyecciones para espectáculos en directo a cortometrajes, pasando por videos musicales.

En la actualidad, Adell compagina proyectos en el ámbito del cómic y la ficción audiovisual, presenta un decadente espectáculo de karaoke y actúa como pinchadiscos en los peores tugurios de la ciudad bajo el pseudónimo Dr. Weirdo.

Coet

Fundat l’any 2013, Coet és un grup amb una proposta de rock singular, allunyat de tòpics i compromès amb les arrels. Una barreja de rock, tradició i sonoritats tribals. Imagineu-vos Quimi Portet i Ovidi Montllor anant-se’n de copes i trobant-se al bar amb els Pink Floyd festejant l’aniversari dels Pearl Jam...

Rock cantat en català i ple d’inquietuds, amb cinc components de mons aparentment tan llunyans com són el folk (Riu-Ricard Ros), el pop (Mel-Lucho Torres) o el metall (The Eyes-Jordi Castany). Bateria, baix elèctric, guitarra elèctrica, una veu trencada i potent i el so tan característic d’un busuqui. Conjuguem rock cantat en català amb altres elements del blues, el folk, el pop o la psicodèlia, amb un directe amb molta força i energia.

La producció de dos EP entre 2013 i 2014 i una bona pila de concerts amb molt bones vibracions, condueixen Coet a participar en el Sona9 de 2015 i a guanyar el Premi Èxit del prestigiós concurs Sona9 de 2015 organitzat per Enderrock, TV3 i Catalunya Ràdio. El 2016, publiquen el seu primer disc Passi-ho bé! Amb el rock-folk per bandera, Coet propulsa un debut ple de personalitat i maduresa en el seu primer llarga durada. El disc ha estat gravat en directe als estudis The Room de Barcelona, per captar l’essència viva de la banda.

Potents, esmolats i contundents, el grup beu de la tradició del rock dur, del grunge al blues passant pels riffs clàssics dels 70. Veu trencada, guitarres saturades i el busuqui com a presa de terra, fan del seu debut una carta de presentació d’alta volada. No els perdeu de vista que els Coet volen ben amunt!

Anna Claret

Anna Claret es diplomada en Bellas Artes por la London Guildhall University de Londres y actualmente trabaja como profesora de artes plásticas en el Centro de Arte Can Castells del Ayuntamiento de Sant Boi de Llobregat.

Desea que sus pinturas transmitan sentimientos positivos, aparentemente fáciles, la vida de cada día, haciendo que el espectador sienta reconocibles las situaciones que presenta.
Cuando compone sus imágenes quiere que sean nítidas, limpias, que se entienda todo, que sea evidente. Piensa en el mundo en el que vivimos y pretende mostrarlo lo más feliz posible.
Su pintura siempre incluye la figura humana porque está enamorada de ella, especialmente de los cuerpos ordinarios e imperfectos.

Ha expuesto obra en Barcelona, Zaragoza, Vigo, Londres, Béziers, Essex, Sussex, Roosendaal, La Haya y Nueva York, entre otras ciudades, y en 2017 ha participado en Donostiartean, Feria Internacional de Arte Contemporáneo.

Molsa

Muntanya i mar, Baix Llobregat i Maresme, Anna i Aitana es retroben per unir piano i veu i versionar una nadala de tota la vida.

Molsa obre la finestra per deixar que l’esperit nadalenc envaeixi el seu imaginari i els seus records.

Marta Guijarro

Amb estudis de Disseny Gràfic a l’IES Esteve Terrades, continua formant-se de manera autodidacta en el món de les belles arts, abraçant diferents disciplines com ara les creacions audiovisuals, la pintura, la pintura mural i la il·lustració. Ha participat en el llibre il·lustrat col·lectiu El Romancero Gitano (Mil Coeditores, 2017). Treballa com a dissenyadora gràfica freelance des de fa sis anys.

La seva obra és multidisciplinària i combina el seu vessant artístic amb la seva vessant humanística.

Graduada en Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya, aquests estudis li han proporcionat un coneixement extens i profund de la cultura humanística, que la capaciten per a la intervenció crítica en l’entorn cultural i social, per a respondre de manera professional a la gestió cultural i a la potenciació del món del saber en àmbits acadèmics o socials.

Carmen Doorá

Enamorada de la música y del arte desde niña, de familia de aficionados al flamenco, crece en un pequeño pueblo de Murcia rodeada de limoneros. Licenciada en Filosofía y titulada en Grado Superior con especialidad en Cante Flamenco por el ESEM Taller de Músics de Barcelona, se define por su versatilidad, su inquietud y su creatividad.

Destacan en su carrera espectáculos de los que es codirectora, como Encante, premiado con la beca In’ fusionat (2012) de ayuda a la creación y Nosotras, vosotras y ellos, espectáculo de música y danza contra la violencia de género, con el apoyo de la Generalitat de Cataluña y la Diputació de Barcelona; además de su participación en festivales internacionales como el Festival de Flamenco de Mont de Marsan (Francia), el espectáculo Orientalflamenco del Institute du Monde Arabe (París) y la gira junto a Tato Marenco y Vía 40 por el Caribe colombiano. En 2016 de la mano del productor Angel Dorao publica Eco, su primer trabajo discográfico en solitario tras publicar en 2008 su EP Almíbar, donde ha contado con la colaboración de 30 grandes músicos y artistas entre los que destacan La Shica, Lin Cortés y el guitarrista Rycardo Moreno.

Raquel Gu

Raquel Gu és filòloga i traductora, però dibuixa des que va poder agafar un llapis i és el que més li agrada.

Col·labora amb il·lustracions i vinyetes d’humor gràfic en mitjans com ara Jot Down, Núvol, El Salto o Principia; dibuixa l’actualitat en directe al programa els matins de TV3; i és autora de diversos llibres d’humor gràfic com ara Mama, papa… no sabeu res de la vida (Panini Books, 2012) i Estic estupenda (Angle 2017), i de llibres infantils, com ara Dracàleg (Ediciones B, 2015), Monstràleg (Ediciones B, 2016) o Més que mascotes (Ediciones B, 2017). És coautora del premiat blog Mati y sus mateaventuras, on dibuixa els textos de la divulgadora matemàtica Clara Grima, amb qui ha publicat Hasta el infinito y más allà (Espasa, 2013).

Dibuixa per a altres autors i ha participat en llibres col·lectius com ara Fins als borbons! (Angle 2013), Enjambre (Norma Editorial, 2014), Els Matins il·lustrats (Efadós, 2016) o El Romancero Gitano (Mil Coeditores, 2017).

És membre del col·lectiu Autoras de Cómic i fan d’Olvido París.

Olvido París

Formada en diciembre de 2015, Olvido París es una banda de música independiente compuesta por Jose A. Lucas, Jacob Carrasco y Jordi Martínez.

Particular, sofisticada e imprevisible, Olvido París nace de la unión de tres amigos que creen que la música merece ser mimada y bien hecha; un vínculo muy particular que, llevado al directo, se transforma en un concierto cálido e intenso.

Es imposible dar una respuesta breve a la pregunta “¿Qué tipo de música hacen Olvido París?”. Reflexiono un momento y reconstruyo mentalmente alguno de sus directos. Rock, pop, indie, ranchera… Jordi, Jacob y Jose beben de diferentes influencias musicales, y han sido capaces de demostrar que eso no tiene por qué ser un handicap para una banda a la hora de crear un estilo propio y original.

En cierto modo se podría decir que son tres alquimistas, ya que, desde la primera nota, del primer acorde, en cualquiera de sus puestas en escena, la química entre ellos se puede hasta tocar.

Toni Carbós

Toni Carbos és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i exerceix de dibuixant i dissenyador.

Ha guanyat més de 30 premis de còmic en l’àmbit nacional, entre els més destacats: el Concurs de Còmics Ciutat de Cornellà, el Serra i Moret de la Generalitat de Catalunya, el Certamen Nacional de Cómic ESCOGE de Getafe, el premi Universitat de València-Fundación MAPFRE, la beca Cajastur de jóvenes autores i l’Haxtur del Salón Internacional del Cómic del Principado de Asturias a la millor obra publicada a Espanya l’any 2009.

Algunes de les seves obres publicades són Corazón de Rock ‘n’ Roll. La aventura gráfica de Loquillo (Berserker); Mi Heroína (Editorial Dibbuks); Un Buen Hombre (EDT); Prisionero en Mauthausen (Edicions De Ponent), i Monsieur Levine (Éditions Sarbacane).

Actualment, treballa en la seva propera novel·la gràfica, amb guió de Javier Cosnava, basada en el best-seller internacional Le dernier Lapon, de l’escriptor Olivier Truc, per a l’editorial francesa Éditions Sarbacane.

David Coronel

David Coronel López nace en Barcelona en 1981, y desde muy pequeño se siente atraído por el baile flamenco y la música flamenca.

Como bailaor, ha trabajado en compañías flamencas de renombre como las de Joaquín Cortés, Aida Gómez, Rafael Amargo, Rubén Olmo y Rafael Aguilar, entre otras muchas aportaciones en tablaos tanto de Barcelona como de Madrid.

Tras su paso por diferentes compañías de flamenco, decidió involucrarse en el cante flamenco, estudiándolo y cantando por diferentes peñas de Barcelona. A lo largo de esta corta trayectoria, David Coronel ha alcanzado interesantes reconocimientos, tales como ser semifinalista del Cante de las Minas de la Unión (Murcia), el segundo premio del Concurso de Tarantas de Linares (Barcelona) y el primer premio del Concurso Nacional de Cante Jondo (Ciutat de la Llagosta). Es cantaor de saetas en prestigiosas procesiones.

Actualmente, sigue formándose en este arte del flamenco que tanto abarca y, con humildad y respeto, va aprendiendo a introducirse en los huecos que los cantaores sabios han ido y van dejando. David da rienda suelta a su propia melodía componiendo temas propios y dejando en cada uno de ellos su sello personal. Tiene un álbum titulado Universo de emociones.

Alexis Bukowski

Alexis Bukowski va estudiar publicitat a la Universitat Autònoma de Barcelona, però va triar Il·lustració després d’obtenir un postgrau en Il·lustració i Comunicació visual a l’escola EINA de Barcelona, Centre Universitari de Disseny i Art.

Nascut a Sant Boi, va créixer entre còmics underground.

Barrejant tècniques tradicionals i digitals, admira la gent que fa riure a la gent; siguin escriptors, pintors o fusters.

Si Bukowski no hagués decidit convertir-se en un il·lustrador, hauria estat jardiner.

Bukowski diu que si vols comprendre el seu treball, mira dues vegades. L’il·lustrador barreja imatges surrealistes, personatges propers al còmic i elements gràfics per crear els seus treballs. Ha treballat per a publicitat, diaris, revistes, editors i organitzacions sense ànim de lucre.

Chet

Si la musica funciona moltes vegades com una bella torxa que reflecteix dubtes, proposa interrogants i, fins i tot, insinua, potser, alguna resposta, el quintet Chet sap com envoltar-la i convertir-la en un mirall que enfoca personatges i situacions de tacte proper.

Chet fa una aposta apassionada pel pop folk d’autor, narratiu, exquisidament arranjat i interpretat. Aquí hi ha una banda que agafa com a far la melangia que també destil·lava l’inoblidable trompetista i cantant Chet Baker per asseure’ns al davant i explicar-nos una història. De fet, hi ha un còmplice i natural crepitar de foc de brases a la música de Chet, el mateix que acompanya tots els bons relats. S’acaben i ja volem tornar a començar. Com aquelles melodies que emmudeixen, però que nosaltres encara seguim taral·lejant. Hi havia una vegada...

Manu Sardu

Manuel Fernández «Sardu» comienza desde su infancia a interesarse por el mundo del dibujo artístico. Su inclinación por las películas de terror y la novela gótica han influenciado en su estilo oscuro y macabro, como puede verse en sus ilustraciones y tatuajes.

Sus inquietudes artísticas le han llevado a especializarse en diversas disciplinas como la música; a través de la cual ha impartido clases de guitarra y ha trabajado para distintos medios de comunicación especializados en dicho instrumento.El interés por la lectura y el mundo de la novela gótica suscitó que se graduara en Filología Hispánica en la UB y, posteriormente, obtuvo un máster universitario en Formación del Profesorado de ESO y Bachillerato en la misma universidad.

Actualmente es tatuador profesional, con su propio estudio en Sant Boi. Los tatuajes que realiza tienen una fuerte carga realista y, en su mayoría, las piezas suelen estar resueltas solo con gama de grises.

Sigma6

Sigma6 és un grup santboià situat en algun lloc entre el rock progressiu, psicodèlic i simfònic. Bateria, baix, guitarra, veu, flauta travessera i teclats formen una banda que té les seves arrels en la música dels anys 60 i 70, però que es construeix a partir de moltes més influències i estils de les èpoques posteriors.

El grup Bloc Lila, de rock instrumental i nascut l’any 2000, està en l’origen de la formació, que guanya noves sonoritats amb l’arribada dels teclats, la flauta travessera i, finalment, la veu. Al llarg d’aquests anys, es reconfigura la musicalitat de la banda fins a l’actualitat, amb un estil molt personal i definit.

Sigma6 està format per l’Aurora Tolo al baix, en Jordi Capdevila a la bateria, l’Aleix Llopis a la veu i flautes, en Pol Osiàs a la guitarra elèctrica i en Dani Osiàs al piano i teclats.

Francesc Baiget

Pintor, dibuixant i gravador.

Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló, 1951

Amb estudis d’Art a l’Escola Massana i a l’Escola d’Arts del Llibre de Barcelona, treballa des de fa molts anys per a revistes i diaris, realitza cartells, auques i materials pedagògics, publica uns quants llibres i rep algun premi. Fa exposicions.

Li agrada creure en el que va deixar dit el filòsof valencià Joan Fuster:
«Quan un pintor pinta, el món creix».

Riu

RIU és un projecte de sis joves músics amb l’objectiu de treballar i renovar la música tradicional i popular dels Països Catalans. Som un grup de folk del Baix Llobregat format el 2010 i amb tres discos editats: Riu, el 2011; Amb canya!, el 2013, i Abans tot això eren camps, el 2015.

Som guanyadors del IV Concurs Sons de la Mediterrània i l’any 2014 vam compartir l’escenari de l’Auditori de Barcelona amb el mític grup escocès Capercaillie, amb la sala gran plena i en una col·laboració conjunta en quatre cançons. També el 2014 vam compartir escenari amb Milladoiro al Moll de la Fusta.

RIU porta més de 200 concerts arreu dels Països Catalans, Galícia, Euskal Herria, Cantàbria, Itàlia, Occitània, França i Irlanda.

Iván Bravo

Iván Bravo és il·lustrador, dissenyador gràfic i, de vegades, director d’art. Treballa sobretot en il·lustració per a premsa i publicitat, però també li han encarregat murals, disseny d’exposicions o vídeos didàctics. Sempre atent als detalls, busca una relació íntima entre les imatges i els usuaris, fet que sovint dona a la seva feina un toc humorístic i interactiu. Entre els seus clients es troben Coca-Cola, Lay’s, Casio, Unió Europea, Gasol Foundation, Banc Sabadell, TV3, ABC i CosmoCaixa. Viu, treballa i fa scroll a Sant Boi, Barcelona.

Deskartats

Corria febrer de 2014 quan quatre personatges de l’escena musical santboiana (descartats de mil i un projectes) decideixen tornar a l’arrel de tot i buscar l’essència més primitiva musical: l’ska dels anys vuitanta.

El projecte agafa forma entre moltes cares d’incredulitat (sic…) i avui, orgullosos i contents, podem dir que aquella bogeria de quatre amics s’ha convertit en una petita big band, abocada als sons del punk, l’ska i el reggae que tantes nits de glòria ens han donat.

El juliol de 2017, Deskartats són 11 –sí, 11!– components plens de rauxa i ganes de fer ballar tots els públics, grans i també petits, tal com es demostra aquí.
Salut i ska!

David Moreno

David Moreno (Barcelona, 1971), formado en Llo tja ilustración y BBAA, empieza su carrera profesional como diseñador en agencias de packaging de Barcelona. Después de 17 años, decide dar un giro a su vida laboral y dedicarse profesionalmente al oficio que había estudiado y le apasionaba, la ilustración.

Actualmente, trabaja como freelance en proyectos muy diversos: desde construir ob jetos en 3D para su visualización previa a la rea lización del producto a ilustraciones científicas y médicas, pasando por carteles publicitadores de eventos promocionales y fiestas locales, ilus traciones editoriales y proyectos más personales, como cuentos infantiles y cómics.

Aston

Marta, Jacob, Manel, Andreu y Mateo son Aston.

La semilla de Aston es Yellowstone, fundado en 1992 con Andreu, Manel y Mateo ya entre sus filas. De 1992 a 1997, la banda ofrece unos 50 conciertos locales, entre ellos, el de la Fira del Disc de Barcelona. En 1996, graban «The Man I am» para el disco Circuit Zero (Urantia Records); en 1997, el CD EP maqueta La casa Pop; en 1999, el CD EP No volveré a caer (Subterfuge); y en 2001, ya convertidos en Aston, editan el CD LP Aston (Subterfuge).

De 1999 a 2003, ofrecen 30 conciertos nacionales, entre los que están: BAM; Va lladolidindie (Valladolid); Socarrat (Xàtiva); Trencadisc (León); Sala Sol, Sala Arena, Sala Maravillas y Sala Caracol (Madrid); Sala Apolo (Barcelona); Los conciertos de Radio 3; y los conciertos en Zaragoza, en el Bilborock (Bilbao), en Cartagena, en Cuenca, en Girona y en Teruel, compartiendo escenario con bandas como Los hermanos Dalton, Los fresones rebeldes, TCR, Sexy Sadie, Astrud, Baby Horror, Undershakers, Ellos, Cooper, Fangoria, La Granja, Antonio Vega, McNamara y otros.

En 2011, incluyen dos temas en la banda sonora de la película Campamento Flipy (Subterfuge Records); en 2012, incluyen un bonus track en el álbum de Angie Benavent, con Carles Benavent al bajo. En 2016, participan con «Soy Mujer» en el álbum colectivo Veus contra la violència masclista (Ajuntament de Sant Boi) y ese mismo año publican el que hasta ahora es su último álbum, Taxi fantasma (La Casa Pop-Nunca piso freno).

Helena Garcia

La seva formació comença amb els estudis d’Arts Aplicades i Oficis Artístics a l’Escola Llotja, a Barcelona (1992-1997). L’interès i la inquietud per construir diferents tipus de titelles l’han dut a prendre part en diferents cursos, tallers i monogràfics formatius, on ha treballat el modelat, el tall d’escuma, la pasta de fusta, el cartró pedra, les resines i silicones, la manipulació, la construcció de personatges per animació en stop motion i tot el procés d’animació; aquests cursos s’han dut a terme en llocs com La casa-taller de Pepe Otal, el Taller de Ventura i Hosta Cartons, el Taller del Parc de Jordi Bertran o La Academia de Animación, entre d’altres.

La construcció dels titelles l’ha acostat a la necessitat d’explicar històries, primer dalt d’un escenari, i després amb la màgia del cine amb curtmetratges d’animació. El seu primer curt, La pedra tossuda, realitzat amb l’equip d’Artichoke Stopmotion, va obtenir una menció especial en el II Stop Motion Barcelona Film Festival.

L’Helena imparteix el curs Art i enginy a l’Escola Colònia Güell de Sta Coloma de Cervelló i al Centre d’Art Can Castells de Sant Boi.

Escalonaos

La banda Escalonaos va néixer l’any 2014 entre Sant Boi i Sant Climent de Llobregat.
L’any 2013, la banda és forma amb els 4 membres originals, de diferents tendències musicals. Després d’un primer any d’assajos i de proves, es creen els 14 primers temes, fusionant el rock, el pop i la rumba. L’any següent, Escalonaos comença a tocar en directe a diferents locals i bars de la zona, i grava el seu primer disc a Sant Boi, amb en Javi Doblas, a La càpsula del tiempo.

La banda té una bona acollida amb el seu directe, i ven les seves maquetes durant els seus concerts. El concepte musical és divertit i entretingut, i fa que durant l’estiu de 2014 participi en diversos concursos de grups emergents. En tots aquests concursos va quedar finalista. Durant aquest període, va actuar a sales de Barcelona com ara Bcool i Razzamatazz.

L’any 2015, diversos membres de la banda decideixen prendre una altra ruta i durant aquest any el projecte queda en stand by; només el cantant, Fran Sánchez, segueix actuant sol en format acústic i participant en activitats com el Vicult de la Fira de la Puríssima de Sant Boi, entre d’altres. A mitjans 2016, Escalonaos reprèn la marxa amb nous músics que esdevenen la formació actual de la banda: Juan González (baix), Raúl Salvador (fabricant de guitarra), Daniel González (bateria) i Fran Sánchez (veu).
Esperem que la nostra música agradi i arribi a tothom que gaudeixi de la música en directe, i que vinguin als nostres concerts a passar-ho d’allò més bé.

Josep Ina

Barcelona, 1967

Grafista des de sempre, il·lustrador a estones.
Mira de guanyar-se la vida dissenyant,
mentre intenta, sempre, dignificar la professió.

«Fill meu, perquè no mires de treballar al banc…?»
Sant Boi, pels volts de 1989

Trau

Si simpatitzes amb els clàssics de la música popular contemporània d’aquí i d’allà i ho ajuntes amb l’imaginari local català, una mica de surrealisme i unes pinzellades de quotidianitat, la música dels Trau (guanyadors del Sona9 2014) ha de caure a les teves mans, ressonar a les teves orelles i amb humilitat ha d’entrar a casa teva i probablement a la del veí.

Trau és la unió d’una dona i tres homes: Pau Torrens, bateria i veu principal; Jordi Bastida, guitarra; Núria Botia, baix, i Xavi Artigas, teclats i veu.

Format l’estiu de 2012, va néixer amb la clara intenció de provar de fer grans cançons, navegant dins de la influència del pop, el rock i la psicodèlia dels seixanta i setanta, sense perdre de vista la perspectiva actual. Amants de The Beatles, Kinks, Beach Boys, Byrds, The Who, Zombies, Dr. Dog, Wilco, Pau Riba, Sisa, Bob Dylan, Os Mutantes, Rolling Stones, The Band...

Trau ha voltat per tota la geografia catalana per tal de donar a conèixer el seu primer treball Déu vos guard (Discmedi 2015). Ha participat en festivals com ara Vida Festival, MMVV, Aphònica, Embassa’t, Strenes, Acústica o Altaveu. Ha estar premiat com a grup revelació 2016 per part de la crítica musical catalana; i ha creat un espectacle juntament amb Lluís Gavaldà (Els Pets) per tal de tornar a fer florir els clàssics de la música.